Memòries
Memòria de l'ENS, anys 2005 - 2009
El 12 de desembre del 2009 es va celebrar a la Sala d'Actes del Museu Marítim de Barcelona el plenari d'hivern amb l'assistència de les juntes directives de la totalitat de socis de l'ENS, per tractar temes de profunditat que acabarien per planificar les propostes per l'any 2010. Es va aprofitar el moment per presentar la nostra primera memòria dels 4 anys de vida de l'ENS i durant la reunió varem comptar amb la presència i intervenció del President de la Generalitat José Montilla.
Teniu a les vostres mans una petita història, de tan sols ... 4 anys. Però quina història! La creació i la posterior consolidació de l'Ens de Comunicació Associativa ha esdevingut un procés apassionant, compartit amb molts companys i amb moltes entitats. Un recorregut intens, solidari, creatiu.
Des de la seva fundació, l'ENS es va fixar tres objectius bàsics, simples, -si voleu-, però terriblement clarificadors i generadors d'entusiasme i complicitats.
El primer i embrió originari de tot el procés, el voler donar resposta a la necessitat de presència mediàtica del món associatiu. Vivíem i encara vivim en una tremenda paradoxa que no és altra que el fet que som conscients de protagonitzar setmanalment centenars i centenars d'actes culturals arreu del país, que impliquen milers de persones en la seva organització i gaudi i en canvi aquesta importància no es veu de cap de les maneres reflectida als mitjans de comunicació social. Som com si no existíssim. Partíem també d'una certa autocrítica en el sentit que no havíem apostat d'una manera clara i "professional" per la comunicació, per la nostra comunicació. Així doncs, conscients d'aquesta situació, iniciàrem el projecte de l'ENS amb el convenciment que "per nosaltres no sigui dit" que ens ho hem plantejat seriosament i profunda el tema.
Paral·lelament sorgí el segon dels objectius, que no era altre que el de continuar apostant per la reflexió, el debat, la crítica, la proposta, ... sobre el fet associatiu, sobre allò que ens uneix a tots plegats, que no és altra cosa que el gaudir, compartir, sentir-se protagonista d'un projecte col·lectiu, d'abast més local, més general, de país. De ser conscients que participem en un projecte cultural i nacional comú.
I com a conseqüència dels dos primers objectius sorgí el tercer que és el de convertir-nos en interlocutors de referència de cara a les institucions i el país en general.
Doncs bé, en aquesta breu memòria que teniu a les vostres mans intentem fer un repàs més o menys exhaustiu del que hem anat fent en cadascun dels tres objectius, il·lustrant-ho amb imatges, comentaris ... amb la voluntat que sigui de fàcil i agradable lectura, i sobretot amb el desig que us serveixi per conèixer/conèixer-nos més i millor i sentir-nos especialment orgulosos del camí recorregut i del futur que tots plegats volem construir.


.png)

